Com s'ha fet

En poques paraules

• Tot es dibuixa sobre la foto aèria del vol americà de 1956-57, encaixada sobre el terreny real amb un error d'un a quatre metres.
• Les cases surten d'un únic plànol mestre, dibuixat a mà casa per casa; un programa aixeca tot el poble a partir d'aquest plànol.
• El poble es repassa zona per zona amb les fotos antigues: es calcula des d'on es va fer cada foto i es posa el model al damunt per veure si quadra.
• Cada dada diu quant se'n sap: documentada, inferida o hipotètica.
• La intel·ligència artificial ajuda a programar i a calcular, però una imatge feta amb IA mai no és una font.

1. Les fonts

El Poble Vell es va enderrocar a partir del 1970, quan l'embassament de Riba-roja havia de cobrir la part baixa. Per tornar-lo a aixecar es creuen diverses fonts, cada una amb el que sap fer millor:

• El vol americà de 1956-57 (ortofoto de l'Instituto Geográfico Nacional). És la planta del poble vista des del cel: illes, carrers, patis i arbres. Les ombres també compten: el sol d'aquell vol, el 19 d'abril de 1957, era a 55,6° d'altura, i la longitud de cada ombra dona l'altura de la casa que la projecta.
• El plànol «Nucli urbà de la vila de Mequinensa» (1968). Dona el nom dels carrers. El seu dibuix és menys precís (de 6 a 10 m), així que no es fa servir per situar cases.
• El relleu real (LiDAR de l'IGN): les muntanyes, el castell i les ruïnes que queden. Sobre aquest relleu es reconstruïx el terreny del 1965, amb el riu al nivell d'aquell temps, i el seu sòl es pinta amb el que mostra el vol de 1956-57: muntanya, conreus, camins i platges, en colors interpretatius.
• Més de 3000 fotografies antigues de la col·lecció de l'Ajuntament, dels llibres «Recuerdos de papel» i de famílies, catalogades i situades al mapa. Són la base per llegir cada casa, però no es publiquen en aquest web. Les que citen les fitxes són a Fonts, pel seu identificador.
• Les lectures de l'autor del projecte, que identifica a les fotos cases, comerços i racons (el Casino, el bar Ebro, la farmàcia, els quioscos de la plaça…), sempre amb la foto que ho avala.

2. Un sol mapa per a tot

Tot viu en el mateix sistema de coordenades, en metres: cap a l'est, cap al nord i l'altura sobre el nivell del mar. Està lligat al que encara és dempeus i es pot mesurar avui: el castell, la ruïna de l'església, els estreps del pont i el perfil de les muntanyes.

La foto aèria i el plànol del 1968 s'encaixen amb punts de control. La foto aèria queda a un o dos metres al centre del poble i a uns quatre a l'extrem oest; el plànol del 1968, molt pitjor, només es fa servir per als noms. Així, una casa dibuixada sobre la foto, una foto antiga d'aquell carrer i el relleu parlen del mateix lloc.

3. El plànol de cases i el poble sencer

L'autor del projecte va dibuixar a mà, sobre la foto aèria, totes les illes del poble, les mitgeres entre cases i els patis. Aquest dibuix és el centre de tot: entra en un plànol mestre juntament amb els carrers, les places i els edificis singulars (l'església, Ca la Vila, Lo Muro).

1. Plànol mestre. Cada casa amb el seu número fix (MQN-BLD-…), la seua planta, les plantes que té, la teulada i d'on surt cada dada.
2. Superfícies. Carrers, places i escales, fins a les façanes que hi donen.
3. Generació. Un únic programa a Blender aixeca tot el poble (avui, 541 cases) amb façanes, obertures, ràfecs i teulades, assentat sobre el terreny del 1965.
4. Web. El model s'alleugerix i es publica al visor 3D, i cada casa té la seua fitxa en aquestes pàgines.

Si canvia el plànol, es refà tot amb una sola ordre. Al model 3D no es retoca res a mà: així, quan apareix una dada nova, tot el poble la recull sense perdre el que ja estava bé. El dibuix del plànol mestre es pot veure a Explorar.

4. Casa per casa, zona per zona

El primer model és una aproximació. Després es repassa per zones petites (la Plaça d'Armes, la placeta de l'església…), i a cada una:

Es reunixen i s'identifiquen les fotos

Es busquen totes les fotos de la zona i, amb l'autor, es diu quina casa és cada una: «aquesta és la Farmàcia», «el Casino és a l'altra banda de la rampa».

Es calcula des d'on es va fer cada foto

Amb punts que es coneixen a la foto i al mapa (les cantonades de l'església, el castell, el perfil de la muntanya), es calcula on era el fotògraf, cap a on mirava i amb quin objectiu. Amb aquesta càmera es pinta el model damunt de la foto: si una façana surt més ampla, un ràfec més baix o una teulada al revés, es veu de seguida i es corregix. Quan una foto sola enganya, se n'ajusten diverses alhora.

Es mesuren altures amb les ombres

On l'ombra d'una casa cau en terreny obert a la foto aèria, la seua longitud dona l'altura del ràfec. Amb el sol d'aquell dia (55,6° d'altura i des del sud-est), cada metre d'ombra són uns 1,5 m d'altura.

El que no surt en cap foto es queda com era al plànol mestre, marcat com a hipòtesi, a l'espera que apareguen fotos noves. Una zona es tanca amb les fotos que hi ha i es torna a obrir quan n'arriben més.

5. El que se sap i el que no

Cada dada de cada casa (la seua planta, la seua altura, la seua teulada) porta un nivell d'evidència i les fonts d'on surt:

• Documentat Ho diu una foto o un document de manera directa.
• Inferit Es deduïx amb un mètode comprovable: ombres, càmeres calculades, comparació entre fotos.
• Hipotètic Falta informació: és una forma provisional, raonable per a l'època.

Al visor 3D, el mode «Evidència» (al visor nou es dirà «Què en sabem») pinta cada casa amb el seu nivell, i en prémer una casa s'obre la seua fitxa amb el que se'n sap i d'on surt. Els números de les cases no canvien mai ni es reutilitzen, perquè qualsevol referència continue sent vàlida. Ho expliquem amb exemples a Què en sabem.

6. Quan alguna cosa surt malament: Lo Muro

Un exemple de com es treballa. Lo Muro és el gran mur de ribera sobre l'Ebre, amb el passeig i la carretera al damunt. En acabar la Plaça d'Armes, el Casino apareixia damunt del mur i la plaça sortia massa estreta.

La causa venia d'abans: la línia del mur s'havia ajustat a una banda fosca que corre al peu de la primera filera de cases, llegida com l'ombra de l'ampit. Però el sol d'aquell vol venia del sud-est, així que les ombres cauen al nord de les coses, mai al sud. Aquella banda no podia ser l'ombra de l'ampit. La foto era fiable; la lectura, no.

Hi va haver una comprovació independent. Dues fotos antigues de la plaça estan fetes «vora l'ampit». En calcular-ne les càmeres, sense fer servir cap dada del mur, el fotògraf quedava 6 m fora del mur anterior, a l'aire damunt de la platja, i just dins de la franja dibuixada per l'autor.

La correcció:

• El mur seguix ara aquella franja des del Molí d'Oli fins a la plaça.
• La plaça recupera la seua amplada, amb els seus cinc arbres al costat de la carretera.
• El Casino i el bar Ebro queden damunt del passeig.
• La boca del mur és on sortia la rampa que baixava al riu.

I els programes ara tenen una regla: cap casa ni cap empedrat no pot trepitjar el mur. Si alguna vegada es dibuixa una casa al damunt, el plànol no s'aplica.

7. La intel·ligència artificial, amb compte

Bona part del treball tècnic es fa amb l'ajuda d'assistents d'intel·ligència artificial (Claude i ChatGPT, entre d'altres): escriure els programes, encaixar fotos, fer càlculs, generar el model i buscar informació. Tot es revisa amb les fotos i amb l'autor, i queda escrit en un diari de treball i un registre de decisions.

Les textures dels materials (pedra, teula, arrebossat, empedrat) sí que s'han generat amb IA, a partir de fotos de l'època: són acabat visual, no prova de res. I les fotos antigues no es pugen a serveis externs sense permís.

8. Eines

• Blender: el generador del poble i les peces singulars.
• Python (NumPy, Shapely, OpenCV): encaix de fotos i plànols, càmeres, ombres i comprovacions.
• Three.js: el visor 3D del web.
• glTF Transform: models lleugers per al web.
• Unreal Engine: un visor d'escriptori per passejar pel poble, en proves.
• CorelDRAW: el dibuix a mà del plànol de cases.
• TypeScript i Vite: aquestes pàgines, generades a partir de la base de dades del projecte.
• Cloudflare Pages: l'allotjament del web.
• Dades públiques de l'IGN (ortofotos, LiDAR i relleu), amb llicència CC BY 4.0.

9. El que ja existia

El Poble Vell ja tenia qui el recordava i el donava a conèixer. Aquesta reconstrucció es basa en aquest treball i el completa:

• «La memòria dels carrers» (Centro de Estudios Jesús Moncada, des del 2018): trobades d'antics veïns, carrer per carrer, que recullen records, documents i fotos. Una de les seues sessions, al web dels Museus (un altre web)
• «Imágenes para la memoria» (Museos de Mequinenza, 2020): prop de 300 fotografies del Poble Vell, cada una situada al lloc on es va fer. Va nàixer de «La memòria dels carrers». Imágenes para la memoria (un altre web)
• La ruta municipal del Poble Vell (Ajuntament de Mequinensa, des del 2013): 10 parades pel que queda del poble, amb audioguies en quatre llengües. Va tindre realitat augmentada, amb objectes 3D sobre sis segells impresos que es veien amb una aplicació d'Android, avui retirada. La ruta i les seues audioguies, al web de l'Ajuntament (un altre web)

10. Com seguir el treball

Els avenços es publiquen amb data a Avenços. És un projecte obert: si tens fotos del Poble Vell, sobretot de cases i carrers poc coneguts, o records de com eren, són de gran ajuda. Com enviar-los, a Col·labora.